En aquesta història no hi ha res de ficció, però pot ser llegida com un material de novel·la. Importa tan poc qui hi ha al darrere, que no abunden els noms, ni de les persones ni dels escenaris. Sí que importa la mirada i la sensibilitat a l’hora de recrear -i seleccionar- les experiències viscudes, de manera que es converteixin en miralls de les que bateguen dins el lector. Si el que s’hi diu dispara els ressorts d’altres memòries, escriure haurà valgut la pena.
En el fons, aquí es parla d’una época molt concreta, quan les formes de viure, o de sobreviure, eren molt comunes, ja que estaven regides pel pensament únic d’una dictadura. Res d’estrany, doncs, que els nascuts en la llarga postguerra s’hi puguin identificar fàcilment; de ben segur, afegint-hi unes altres particularitats que, en lloc de desmentir, reforcen l’esperit d’uns anys foscos, contradictoris, quan les dificultats eren l’estímul per a la supervivència, per a la superació personal.
Més enllà de les anècdotes, de les peripècies particulars, el text vol ser una reflexió sobre les herències emocionals, sobre allò que ens ha impactat i allò que potser ens ha deixat indiferents, però que pot emergir en qualsevol altre moment de la vida. Una reflexió sobre les transferències familiars, tant les que actuen per afinitat com les que es generen per oposició. I també, com aprenem a valorar-les o rebutjar-les amb el pas del temps.
Els que indaguen les constel·lacions familiars hi podran trobar multitud de lectures. Tanmateix, aquí hi ha una aposta pels fets viscuts o coneguts més en directe. Potser no cal perdre’s en la llunyania dels temps per trobar el principi de tots els principis. El desllorigador del que som no cal buscar-lo gaire enllà.
Parlem d’una època de restriccions, tant per la manca de recursos com de llibertats. Que imperés el dirigisme i que sovint s’apel·lés al sentit comú, no volia dir que les coses es fessin millor ni que les bones voluntats bastessin per resoldre una sana convivència. Que tot es fes a fi de bé, no evitava els errors ni els abusos. Ni justificava les maneres de rendir-se a les dificultats d’un present massa dur de rosegar. La distància i la literatura són les millors eines que tenim per explicar-nos.
Isidre Grau, gener 2025